Finalment ahir vam fer la primera immersió a l’illa de Gran Canàries. No era un dia molt bo per a ficar-se a l’aigua ja que a quasi tota la illa hi havia mar de fons i molta corrent, però per sort hi havia un punt que estava en bones condicions, i allà va ser on vam anar. Aquest indret és “el Cabron” i diria que el nom li escau molt bé per al tipus d’entrada i sortida que té. És una entrada i sortida des de la costa, directament des de les roques, i si el mar està una mica mogut... bé, diguem que t’ho passes d’allò més bé entre les roques i les ones per posar-te les aletes amb tot l’equip a l’esquena.
Un cop a l’aigua pensava que seria tot molt menys nítid, però teníem bona visibilitat tota la immersió, i la corrent tot i notar-se en algun punt, un cop baixaves ja quasi ni es notava. Vam estar vora els 45-50 minuts a sota l’aigua, tot i que jo podria haver aguantat un xic més ja que vaig sortir amb una mica més d’aire que la resta. El fet és que un noi al minut 30 només li quedaven 20 bars del 300 de l’inici... Però per a aquesta immersió el que menys em preocupava era el temps, la meva intenció era provar el meu material nou, veure que tot funcionés bé.
M’hagués agradat portar la càmera, la qual cosa no vaig fer ja que tothom hem m’ha recomanat que primer agafi més confiança bussejant i que després ja n’aprendré de fer-ne fotos (i amb el curset de fotografia submarina del concurs espero aprendre’n molt més). En aquesta zona hi ha un banc de roncadors bastant gran i bonic, reben el nom aquest ja que quant els pesquen, un cop fora de l’aigua, fa un soroll com si ronquessin.
També hi havia bastantes barracudes o com aquí les anomena’n, “bicudes”. Vam veure peixos trompeta, els quals no havia vist mai en directe, i són uns peixos d’allò més curiosos. Poden arribar a mesurar 1m de longitud i son completament llargs i prims, amb les aletes al final del cos i un cap una mica estrany! Sincerament hem va agradar molt veure’ls.
Ens vam ficar en una petita cova, d’uns 4m, era un xic estreta i havies d’anar amb compte de no aixecar molta sorra i a la vegada no donar-te un cop al cap. La part bona de la cova era que al final d’aquesta hi havia com una saleta per a dos o tres persones en la qual hi havia un forat per on entrava llum solar.
Hem va saber greu no veure ni un pop, ni una morena o cap manta, però bé, que hi farem, en aquesta vida no es pot tenir tot! Jajaja! Un altre dia serà per veure bitxos d’aquests!
Pel que fa al material hem vaig sentir bastant còmode, el semi-sec és meravellós, vaig estar tota la immersió en una temperatura corporal perfecte. El jaquet s’adapta molt bé, i això de portar els ploms incorporats és molt útil, ja que evites el maleït cinturó que se’t va movent. Pel que fa al regulador no vaig tenir cap problema. I finalment l’ordinador hem va agradar molt, et va dient la profunditat, temperatura, temps d’immersió, s’activa sol al entrar a l’aigua quant arribes a l’alçada de la parada de seguretat es posa en compte enrere. Sincerament estic bastant content amb tot el material.
Les fotos no són meves, han estat extretes d'un llibre d'espècies que tinc. Ja per a les properes immersions potser começo a agafar la càmera i així us penjo unes fotografies d'alló més boniques per a que veieu amb més claredat de que us parlo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada