Immersió doble

Avui hem anat a fer dues immersions amb en Miquel. Només puc dir que les dues han estat impressionants i clarament tinc moltes ganes de repetir-les. Ha fet molt bon dia, sol i calor, però la visibilitat no era del tot perfecte, dins del que cap estava bé. Doncs a la primera immersió hem anat a la Catedral, al nord de la “Isleta”, i a la segona a l’Arona, un vaixell enfonsat d’uns 90m d’eslora i escorat al costat d’estribor.

La Catedral és una zona realment impressionant, no hi ha molta vida, però el fet és que son tot d’esquerdes, ponts i grutes per sota les roques amb grans columnes de llum solar. Sincerament a mesura que anàvem fent el camí quedava realment sorprès. Primer hem baixat per la corda de l’ancora, un cop a baix hem entrat a la primera cova, en la qual si no tenies llanterna (com jo) depèn del moment no veies una merda... jajajaja... però com la resta de gent si que en duien doncs veia la seva llum, a més tampoc és molt llarg el tros més fosc, ja que després comença a entrar la llum natural.

(cranc aranya)

(Sargo)

El recorregut té zones en les quals surts d’un forat i vas per una esquerda gegant o el forat puja cap a la superfície i podies fer com si l’escalessis, jajaja, era divertit. Com que no hi havia molta vida he fet més video que fotos, que per cert avui la càmera m’ha donat una mica la tabarra... crec que ahir no la vaig carregar bé i avui anava dient que tenia poca bateria, però al final ha durat bé les dues immersions.

Un cop estàvem acabant la immersió, pujant cap a la barca, de cop hem començat a veure meduses, eren poques i petites, però realment (ja se que amb el que diré ara els meus pares pensaran que m’he begut l’enteniment) són uns animals majestuosos, en la forma de moure’s.

(medusa)

(cinturò de Venus)

Després d’un descans d’una horeta ens hem pujat a la barca un altre cop, aquest cop anant en direcció contraria, per anar al vaixell enfonsat anomenat Arona. Quant hem arribat el guia no trobava la marca per a poder ancorar la barca correctament sobre del vaixell, el fet és que havia de veure dues coses a la costa de l’illa per a saber que estava just a sobre del vaixell, però pel que es veu una de les marques ha estat modificada i ens hem estat com mitja hora donant voltes com rucs... jajajaja... finalment l’hem trobat!! Aquest cop semblava que teníem menys visibilitat comparat amb la Catedral, però igualment veure un monstre d’aquelles dimensions enfonsat ja mola!!

Aquest cop hem estat menys estona sota de l’aigua, ja que al ser la segona del dia la quantitat de nitrogen en sang era elevada i arribant a un profunditat màxima de 30m l’ordinador ben ràpid m’ha començat a marcar poc temps d’immersió per a evitar arribar entrar en Deco, tot i així he intentat mantenir-me el més amunt possible per allargar el màxim la immersió, que al final ha estat de 33 minuts. Aquí si que hem pogut veure molta més vida, bàsicament al voltant del vaixell hi ha molts bancs de peixos. I pel que fa  les vistes, el vaixell es conserva molt bé i per tant és bastant impressionant. Per anar de proa a popa trigaves un xic eh! Jajajajaja!!

Aquí us deixo algunes de les fotos d’avui.

Titànic?

Ja torno a ser aquí!

Aquest dies no he escrit ja que he anat a Barcelona un parell de caps de setmana, i quins caps de setmana!! No he parat en cap moment!!

Primer el cap de setmana del 18 al 20 de Novembre, una petita sorpresa per a mon pare que en va fer 50!! Així que com us podeu imaginar vam estar tot el cap de setmana organitzant la festa o quedant amb els col·legues que feia dies que no veia. I el diumenge festa grossa a la masia de Ca n’Oriol a Rubí, carn a la brasa, un bon pastis de xocolata, un grans regals i com no... molt bona companyia. I per la nit de cap a les Canàries.

(preparant el foc)

(el pastís)

(la família al complet)

Al cap de setmana següent un altre cop a Barcelona,  l’aniversari del meu germà i un regal del Nadal, conduir un Ferrari al circuit de Mont Meló. Va estar bastant bé, però el copilot era una mica sec i avorrit, però és igual. Aquí us deixo algunes fotos del cotxes que hi havia per allà.

Finalment a casa per a estudiar una mica (no gaire que cansa... jajaja), una mica de surf, que per cert ja he acabat les classe i ara estic buscant per a comprar-me una taula de segona mà i posar-me al màxim amb el tema. Així que si algú sap d’on puc treure una taula 6,6 de fibra, amb una mica de volum per a començar que m’ho digui!!

Aquest cap de setmana aprofitant que no tinc cap examen pròxim i que feia dies que no ens ficàvem a l’aigua, hem anat a fer una immersió, aquest cop a un vaixell enfonsat anomenat “Petit Kalai”. Es diu així ja que està a prop del “Kalai”, un vaixell que transportava ciment i que quant esperava per a poder atracar al port de Las Palmas se li va fer una esquerda, tot el ciment es va solidificar i aquest es va enfonsar. El “Petit Kalai” té uns 40 metres d’eslora i es manté bastant bé, el problema de la immersió va ser la visibilitat, no era gaire bona, però va ser una immersió curiosa.

(al final de la corda, on no es veu res, és on haviem d'anar)

Bàsicament hi havia roncadors, fules, viejas, una cabrilla negra que se’m va quedar mirant molt fixament, un pop dins d’un tub i algun salmonete. Si haguéssim tingut llanterna podríem haver entrat a les bodegues, ara ja ho sabem pel pròxim cop. Així doncs no vam veure gran varietat de peixos, però ja estant a un vaixell d’aquests és una gran experiència.

(rascacio)

(vieja)

(fula blanca)

(fula negra)

(cabrilla negra)

(pop)

(per a que veieu una mica el vaixell i la visibilitat que teniem)

I ara bé, per que el nom del post d’avui? Doncs el fet és que quant va arribar a la proa del vaixell en Marc i en Miquel es va posar a imitar una escena de la pel·lícula Titànic. Aquí us en deixo una fotografia del moment. Jajajaja és molt gran!!

El mar estava mogut així que tant per arribar al lloc com per a tornar vam tenir un viatge amb barca d’allò més entretingut, saltant les ones d’entre 2 i 3 metres. Aquí us en deixo un petit video.  I també un altre video que sempre havia volgut fer, jajaja espero que us agradi!