diumenge, 21 de juliol del 2013

Receptes

Avui us porto un parell de receptes, una de dolça i una de salada. Començarem amb unes Chicken Hot Wings o Aletes picants de pollastre (recepta de ma mare):
  •           Aletes i cuixes de pollastre, unes 8-10 peces per cap
  •           Sal i pebre
  •           Herbes provençals (opcional, per a potenciar el sabor)
  •           Especies de barbacoa

Primer de tot s’ha de pre-escalfar el forn a 180º, salpebrem les aletes i els hi afegim les herbes. Les col·loquem en una safata per a forn, i cap a dintre el forn 20-30 minuts. Passada aquesta mitja hora hauran tret molt de suc, les treiem del forn, n’apartem el suc i els hi afegim les especies de barbacoa. Les tornem a col·locar el forn, i ara mica en mica les anem girant fins al punt en que les veiem ben torradetes i cruixents per fora, uns 30-40 minuts més i llestos!! Una molt bona opció és acompanyar-les amb patates fregides.


De postres, en un dia calorós com el d’avui, podem fer un pastís de crema i fruits del bosc (Recepta de Williams-Sonoma):
Per a la massa:
  •           1 1/2 tasses de farina
  •           1/4 tassa de sucre
  •           1/8 culleradeta de sal
  •           150g de mantega sense sal
  •           1 rovell d'ou, batut amb 2 cullerades de crema de llet

Per a la crema pastissera de vainilla:
  •           3 cullerades sucre
  •           1 cullerada farina
  •           1 cullerada maizena
  •           2 rovells d'ou
  •           2/3 tassa de llet
  •           1/2 culleradeta d’extracte de vainilla

4 tasses de barreja de baies, com els nabius,  gerds, maduixes i mores
Sucre glas per empolvorar

Primer de tot preescalfar el forn a 180º. Per a fer la massa, en un bol barrejar la farina, el sucre i la sal, després afegir la mantega, i finalment afegir el rovell amb nata. En una taula ben enfarinada amassar una mica la massa, fer un disc d’un 10cm de diàmetre, embolicar-lo amb paper de film i refrigerar 30 minuts.

Per a la crema, batre el sucre amb els rovells, la farina i la maizena, fins a que agafi un color groc pàl·lid. En una cassola escalfar la llet amb la vainilla, quant comença a bullir afegir la meitat de la llet a la barreja dels rovells, barrejar be i tornar-ho tot a la cassola. Escalfar sense parar de remenar bé fins a que la crema agafi consistència, intentar remenar bé per a tots els costats de la cassola per evitar cremar la crema. Deixar-la refredar a la nevera mínim una hora.

Finalment en una taula ben enfarinada estirar la massa i cobrir un motlle amb aquesta. Posar-hi pes a dintre com ara cigrons secs i posar-la al forn 5 minuts. Passats els 5 minuts treure la massa, apartar els cigrons, punxar lleugerament la superfície amb una forquilla i tornar-la al forn fins que quedi ben daurada, uns 15-20 minuts. La deixem reposar uns minuts i ja podem muntar el pastís. Cobrim la base amb la crema i afegim per sobre els fruits del bosc. Per últim empolvorar una mica de sucre glas per a sobre.


Bé espero que us agradin les receptes, i després us porto 4 fotos de les ultimes immersions!!

---

Hoy os traigo un par de recetas, una de dulce y una de salada. Comenzaremos con unas Chicken Hot Wings o Alitas picantes de pollo (receta de mi madre):

- Aletas y muslos de pollo, unas 8-10 piezas por cabeza
- Sal y pimienta
- Hierbas provenzales (opcional, para potenciar el sabor)
- Especies de barbacoa

Primero de todo hay que precalentar el horno a 180 º, salpimentamos las aletas y les añadimos las hierbas. Las colocamos en una bandeja para horno, y al horno 20-30 minutos. Pasada esta media hora habrán sacado mucho jugo, las sacamos del horno, apartamos el jugo y les añadimos las especies de barbacoa. Las volvemos a col·locar en el horno, y ahora poco a poco las vamos girando hasta el punto en que las vemos bien tostaditas y crujientes por fuera, unos 30-40 minutos más y listo! Una muy buena opción es acompañarlas con patatas fritas.

De postre, en un día caluroso como el de hoy, podemos hacer un pastel de crema y frutos del bosque (Receta de Williams-Sonoma):
Para la masa:

- 1 1/2 tazas de harina
- 1/4 taza de azúcar
- 1/8 cucharadita de sal
- 150g de mantequilla sin sal
- 1 yema de huevo, batido con 2 cucharadas de crema de leche

Para la crema pastelera de vainilla:

- 3 cucharadas azúcar
- 1 cucharada harina
- 1 cucharada maicena
- 2 yemas de huevo
- 2/3 taza de leche
- 1/2 cucharadita de extracto de vainilla

4 tazas de mezcla de bayas, como los arándanos, frambuesas, fresas y moras
Azúcar glas para espolvorear

Primero de todo precalentar el horno a 180 º. Para hacer la masa, en un bol mezclar la harina, el azúcar y la sal, luego añadir la mantequilla, y finalmente añadir la yema con nata. En una mesa bien enharinada amasar un poco la masa, hacer un disco de un 10cm de diámetro, envolverlo con papel de film y refrigerar 30 minutos.

Para la crema, batir el azúcar con las yemas, la harina y la maicena, hasta que adquiera un color amarillo pálido. En una cazuela calentar la leche con la vainilla, en cuanto empieza a hervir añadir la mitad de la leche a la mezcla de las yemas, mezclar bien y volver todo a la cazuela. Calentar sin dejar de remover bien hasta que la crema coja consistencia, intentar remover bien para todos los lados de la cazuela para evitar quemar la crema. Dejar enfriar en la nevera mínimo una hora.

Finalmente en una mesa bien enharinada estirar la masa y cubrir un molde con esta. Poner peso dentro como garbanzos secos y ponerla al horno 5 minutos. Pasados ​​los 5 minutos sacar la masa, apartar los garbanzos, pinchar ligeramente la superficie con un tenedor y devolverla al horno hasta que quede bien dorada, unos 15-20 minutos. La dejamos reposar unos minutos y ya podemos montar el pastel. Cubrimos la base con la crema y añadimos por encima los frutos del bosque. Por último espolvorear un poco de azúcar glas para encima.


Bueno espero que os gusten las recetas, y luego os llevo 4 fotos de las ultimas inmersiones! 

dissabte, 13 de juliol del 2013

Temporada de mantes

Amb el bon temps i la calor comencen a arribar les mantes, les rajades, els angelots, les mantellines, i com no… jo tirat al sofà fent el manta (Espero que no, que tinc molts plans per a l’estiu)!! Jajajajaja!! Bromes a part, ara que ve la calor molts animals venen a les costes a deixar les cries i alimentar-se, d’aquesta manera comencen a veure’s grans criatures com angelots, a Sardina cada dia se’n veuen un o dos, rajades o ratolins, mantellines, i amb una mica de sort (o molta millor dit) mantes. Aquestes ja fa temps que les volem veure, però s’ha d’anar de ben d'hora pel dematí o entrada ja la nit. A veure si aquest any tenim sort, perquè diuen que són realment impressionants!! Bé, feia molt que no escrivia res, i es que amb els exàmens tenia el cap fora de joc, jajajajajajaja!!

A principis de juny vaig conèixer un català en el fòrum de submarinisme i em va portar a conèixer millor la zona de Sardina, em va ensenyar on hi ha uns espirògrafs, un cavallet de mar resident de la zona i unes flavelines. Realment impressionant. A més a l’endemà vaig tornar amb en Miquel i la Paula per a intentar ensenyar-los-hi, a excepció de les flavelines va ser una bona immersió.


 (Espirograf, dificil de creure, però és un "cuc")

(Cavallet)

(Flavelina, realment petita, com a molt un cm)

(Anèmona)

Aprofitant que el company de pis d’en Miquel es va treure el Open vam anar a provar la immersió de Taliarte, anava amb el 10-17mm Ull de Peix i el frontal macro, el qual feia un efecte curiós. Aquí una petita mostra:

(Taliarte)

(Paula)

(Aquest soc jo, jajajajaja!!)

(Ruben)

(Miquel, born to dive)

Des de llavors no hem parat d’anar a Sardina en busca dels famosos angelots. El primer dia vam tenir un grup de ballestes nedant amb nosaltres una estona, uns peixos realment curiosos. Tenen unes dents i una cara de rucs!! Jajajajajaja!!


(Ballesta)

La segona només entrar ens vam trobar un cavallet de mar mort... una llàstima... I més endavant amb molta sort, no sé com... vaig veure un angelot enterrat. Vam estar nedant una estona amb ell, una llàstima no anar amb el gran angular, però bé, alguna cosa vaig poder fer.

(Fàcil de no veure eh!!)

(Angelot)

(Anèmona)

Finalment l’ultima immersió que em fet va ser d’allò més curiosa, un amic d’en Miquel té una furgoneta Wolskswagen del 72 renovada... sense paraules... Durant la immersió ens va acompanyar una rajada, la qual em va deixar que m’apropés bastant.


(Sardina)



(Rajada) 

Bé doncs això és tot per avui, demà si puc us penjo un parell de receptes que he fet aquests dies, i a partir de dimarts torno de cap a l’aigua que m’estic quedant massa sec!!

---

Con el buen tiempo y el calor comienzan a llegar las mantas, las rayas, los angelotes, las mantillas, y como no ... yo tirado en el sofá haciendo el manta (Espero que no, que tengo muchos planes para el verano)! Jajajajaja! Bromas aparte, ahora que viene el calor muchos animales vienen a las costas a dejar las crías y alimentarse, de esta manera comienzan a verse grandes criaturas como angelotes, en Sardina cada día se ven uno o dos, rayas o ratones, mantellinas, y con un poco de suerte (o mucha mejor dicho) mantas. Estas ya hace tiempo que las queremos ver, pero hay que ir bien temprano por la mañana o entrada ya la noche. A ver si este año tenemos suerte, porque dicen que son realmente impresionantes! Bueno, hacía mucho que no escribía nada, y es que con los exámenes tenía la cabeza fuera de juego, jajajajajajaja!

A principios de junio conocí un catalán en el foro de submarinismo y me llevó a conocer mejor la zona de Sardina, me enseñó donde hay unos espirógrafos, un caballito de mar residente de la zona y unas flavelinas. Realmente impresionante. Además al día siguiente volví con Miquel y Paula para intentar enseñarles a ellos, a excepción de las flavelinas fue una buena inmersión.

Aprovechando que el compañero de piso de Miguel se quitó el Open fuimos a probar la inmersión de Taliarte, iba con el 10-17mm Ojo de Pez y el frontal macro, el cual hacía un efecto curioso. Aquí una pequeña muestra:

Desde entonces no hemos parado de ir a Sardina en busca de los famosos angelotes. El primer día tuvimos un grupo de ballestas nadando con nosotros un rato, unos peces realmente curiosos. Tienen unos dientes y una cara de burros! Jajajajajaja!

La segunda sólo entrar nos encontramos un caballito de mar muerto ... una lástima ... Y más adelante con mucha suerte, no sé cómo ... vi un angelote enterrado. Estuvimos nadando un rato con él, una lástima no ir con el gran angular, pero bueno, algo pude hacer.

Finalmente la última inmersión que hemos hecho fue de lo más curiosa, un amigo de Miguel tiene una furgoneta Wolskswagen del 72 renovada ... sin palabras ... Durante la inmersión nos acompañó una raya, la cual me dejó que me acercara bastante.


Bueno pues esto es todo por hoy, mañana si puedo os cuelgo un par de recetas que he hecho estos días, y a partir del martes vuelvo de cabeza al agua que me estoy quedando demasiado seco!