dimecres, 17 d’octubre del 2012

Cap de setmana 100% amortitzat


Aprofitant que estic a casa descansant tranquil·lament us en faré cinc cèntims d’aquest cap de setmana de tres dies que hem tingut. Bé com ja sabeu divendres teníem doble immersió, la primera a la catedral, és cert que és impressionant però o provem un camí nou o comença a ser molt repetitiva, a més la visibilitat tampoc va ser la millor, però ficar-se a l’aigua sempre s’agraeix. La segona no obstant hem va encantar, esta just al costat de la catedral, però a tocar de l’illa i per tant és una immersió de poca profunditat.



Al Roque Ceniciento hi vam veure sis rajades, quatre d’elles ben grosses. La zona són tot de grutes i coves amples on hi solen viure moltes mantes. També hi ha parts de vaixells enfonsats distribuïdes per tota la zona i una gran quantitat d’anemones i esponges, mai havia vist tantes anemones juntes.




Al sortir de la capbussada la mare de la Gador i el seu novio, que estaven de visita i bussejant amb nosaltres, ens van convidar a dinar, realment una parella encantadora. I després d’una bona becaina cap a casa en Miquel a fer una mica de gresca. Pel matí ens van oferir d’anar al Ikea per a buscar mobles per la nova habitació de la Gador, mai diem que no a passar el dia a l’Ikea fent el ruc.

(Study time)

(El baró de l'Ikea)

(A dormir que estem cansat de seguir les fletxes)

I de l’Ikea a casa a muntar (la part que més mola). Fins les deu del vespre més o menys enllestint l’habitació i de cap a sopar per les Canteras. Hi ha un lloc que es diu Jello, recomano a tothom que vingui per aquí que s’hi passi algun dia a menjar. Fan unes amanides molt bones i de postres et demanes un iogurt gelat amb topings i salsa de fruita!! Impressionant!! Merci pel sopar!

A l’endemà no podíem fallar així que cap al cim de l’illa a ensenyar el Roque nublo als nou vinguts. Començo a conèixer l’illa, i per tant intento fer una mica de guia, jajajaja, no se’m dóna pas malament!! Jajajaja!! Quatre fotos, dinar i cap a casa finalment a descansar.






Així doncs aquest cap de setmana no he parat ni un moment. I per aquest divendres si tot va bé cap a Risco verde de nou a l’aigua!! Com m’agrada viure aquí!! Jajajajaja!! I ara  dormir que començo a estar cansat...

---

Aprovechando que estoy en casa descansando tranquilamente os haré cinco céntimos de este fin de semana de tres días que hemos tenido. Bueno como ya sabéis Viernes teníamos doble inmersión, la primera en la catedral, es cierto que es impresionante pero o probamos un camino nuevo o comienza a ser muy repetitiva, además la visibilidad tampoco fue la mejor, pero meterse en la agua siempre se agradece. La segunda no obstante me encantó, esta justo al lado de la catedral, pero muy cerca de la isla y por tanto es una inmersión de poca profundidad.

En Roque Ceniciento vimos seis rayas, cuatro de ellas bien grandes. La zona esta llena de grutas y cuevas anchas donde suelen vivir muchas mantas. También hay partes de barcos hundidos distribuidas por toda la zona y una gran cantidad de anémonas y esponjas, nunca había visto tantas anémonas juntas.

Al salir de la zambullida la madre de la Gádor y su novio, que estaban de visita y buceando con nosotros, nos invitaron a comer, realmente una pareja encantadora. Y después de una buena siesta a casa Miguel a hacer un poco de juerga. Por la mañana nos ofrecieron ir al Ikea para buscar muebles para la nueva habitación de la Gádor, nunca decimos que no a pasar el día en el Ikea haciendo el burro.

Y del Ikea a casa a montar (la parte que más mola). Hasta las diez de la noche más o menos terminando la habitación y de cabeza a cenar por las Canteras. Hay un lugar que se llama Jello, recomiendo a todo el que venga por ahí que se pase algún día a comer. Hacen unas ensaladas muy buenas y de postre te pides un yogur helado con topings y salsa de fruta! Impresionante! Gracias por la cena!

Al día siguiente no podíamos fallar así que hacia la cima de la isla a enseñar el Roque Nublo a los recién llegados. Empiezo a conocer la isla, y por lo tanto intento hacer un poco de guía, jajajaja, no se me da mal! Jajajaja! Cuatro fotos, comida y para casa finalmente a descansar.

Así pues este fin de semana no he parado ni un momento. Y para este viernes si todo va bien hacia Risco verde de nuevo en el agua! Como me gusta vivir aquí! Jajajajaja!  I ahora a dormir que empiezo a estar cansado…

divendres, 12 d’octubre del 2012

L'aigua de mar ho cura tot


El cap de setmana passat, com sempre i que no canviï, vam anar d’immersió. No obstant aquesta vegada la vam fer per la tarda ja que el dia abans vam tenir el Asadero de Novatos de la facultat. Bàsicament durant el dia a la universitat els veterans (alumnes de 2n cap amunt) es dediquen a pintar, mullar, embrutar als nouvinguts de primer, també se’ls fa fer el ruc per el campus i cap al migdia pugem cap a una zona de la muntanya per a fer una mica de gresca i xerinola.

Com que la festa no la vam acabar fins les 5 de la matinada vam decidir fer la immersió a la tarda, per a poder reposar una mica. Aquest cop la immersió la vam fer a Sardina. Ara bé, fent al·lusió al nom de l’entrada d’avui, just abans d’entrar, a punt de posar-me ja l’equip a l’esquena algú li va donar un cop al meu tanc i aquest va caure just d’amunt del meu dit gros del peu, us ho dic de veritat, mai deixeu un tanc dret, sempre tombat. Al moment em vaig morir del mal, però res que una mica de gel i un descans pugui alleujar, així doncs cap a l’aigua! Al sortir de l’aigua estava com nou (bé, no del tot).


 
(Catalufa) 


 El peu durant la immersió feia una mica de mal, però va valer molt la pena, al entrar tard el sol s’estava ponent i la llum era realment bona per a fer fotos. Va ser una capbussada  a Sardina més curt del normal ja  que al entrar tard ens estàvem quedant sense llum i no dúiem llanternes. Però no per això va ser menys que les altres vegades.

(Llebre de mar)

(Lady escarlata)

(Salmonetes)

Durant la immersió va passar pel nostre costat el peix més gros que he vist fins a dia d’avui (a excepció de les rajades grosses que hem vist amb en Miquel). Creiem que era un medregal, el bitxo mesurava mínim un 1m o una mica més jo crec (els que éreu allà podeu corregir-me). Per mala sort meva, va aparèixer tant de sobte i va passar pel nostre costat tant ràpid que no vaig poder ni intentar fer-ne una foto.
Però tranquils que 5 minuts més tard la Paula va trobar una de les anemones més boniques que he vist mai. I al sortir de l’aigua, una de les millors postes de sol amb una molt bona companyia. Aquí en teniu quatre fotos.

(Anèmona)



Un altre cop fent referencia al nom de l’entrada, aquesta setmana he estat una mica refredat, així doncs dilluns i ahir a surfejar, jajajajaja, l’aigua de mar ho cura tot. I quines ganes que tenia d’agafar la taula. Encara estic aprenent, però estic molt content del meus avenços. Dilluns a la Cicer estava petit, però perfecte per agafar bon ritme. I ahir a Vagabundo estava més gros i realment vaig gaudir. Mai havia agafat unes onades com les d’ahir, he de reconèixer que anar amb l’Ander i el Mikel és perfecte ja que en saben molt i t’ajuden bastant.



Bé doncs com que avui es festa en aquest país i per tant no tinc classe, ens en anem a fer doble immersió, a la Catedral i a Roque Ceniciento (una de nova que no he fet mai). Ja us explicaré que tal.

---

El fin de semana pasado, como siempre y que no cambie, fuimos de inmersión. No obstante esta vez la hicimos por la tarde ya que el día antes tuvimos el asadera de novatos de la facultad. Básicamente durante el día en la universidad los veteranos (alumnos de 2 º hacia arriba) se dedican a pintar, mojar, ensuciar los recién llegados de primero, también se les hace hacer el burro por el campus y hacia el mediodía subimos hacia una zona de la montaña para hacer un poco de juerga y diversión.

Como la fiesta no la acabamos hasta las 5 de la mañana decidimos hacer la inmersión por la tarde, para poder descansar un poco. Esta vez la inmersión la hicimos en Sardina. Ahora bien, haciendo alusión al nombre de la entrada de hoy, justo antes de entrar, a punto de ponerme ya el equipo a la espalda alguien le dio un golpe a mi tanque y éste cayó justo encima de mi dedo gordo del pie, os lo digo de verdad, nunca deje un tanque derecho, siempre tumbado. Al momento me morí del dolor, pero nada que un poco de hielo y un descanso pueda aliviar, así pues hacia el agua! Al salir este estaba como nuevo (no del todo, jajajaj).

El pie durante la inmersión hacía un poco de daño, pero valió mucho la pena, al entrar tarde el sol se estaba poniendo y la luz era realmente buena para hacer fotos. Fue un chapuzón en Sardina más corto de lo normal ya que al entrar tarde nos estábamos quedando sin luz y no llevábamos linternas. Pero no por ello fue menos que las otras veces.

Durante la inmersión pasó por nuestro lado el pez más grande que he visto hasta el día de hoy (a excepción de las mantas grandes que hemos visto con Miquel). Creemos que era un medregal, la bicho medía casi  1m o algo más yo creo (los que erais allí podéis corregirme). Por mala suerte mía, apareció tan de repente y pasó por nuestro lado tan rápido que no pude ni intentar hacer una foto.
Pero tranquilos que 5 minutos más tarde Paula encontró una de las anémonas más bonitas que he visto nunca. Y al salir del agua, una de las mejores puestas de sol con una muy buena compañía. Aquí tenéis cuatro fotos.

Otra vez haciendo referencia al nombre de la entrada, esta semana he estado un poco resfriado, así pues lunes y ayer a surfear, jajajajaja, el agua de mar lo cura todo. Y qué ganas que tenía de coger la tabla. Todavía estoy aprendiendo, pero estoy muy contento de mis avances. Lunes en la Cicer estaba pequeño, pero perfecto para coger buen ritmo. Y ayer Vagabundo estaba más gordo y realmente disfruté. Nunca había cogido unas olas como las de ayer, he de reconocer que ir con  Ander y Mikel es perfecto ya que saben mucho y te ayudan bastante.

Bueno pues como que hoy es fiesta en este país y por lo tanto no tengo clase, nos vamos a hacer doble inmersión, en la Catedral y Roque ceniciento (una nueva que no he hecho nunca). Ya os contaré que tal.