Nit a la platja

El passat cap de setmana vam anar a l’oest de l’illa, més o menys a 1 hora i mitja de camí amb cotxe, bé podríem haver agafat una GuaGua (autobús local), però no ens sortia a compte ni pel que fa als diners ni a l’eficàcia del trajecte... Així doncs dissabte pel matí vam anar a buscar un parell de cotxes de lloguer, vam fer les bosses per a passar una nit al ras i ens vam posar de camí.

Un cop aparcats els cotxes a un poblet anomenat Tasartico (de no més de 50 habitants) vam començar la ruta cap a la platja de Güi Güi. Uns dies abans ens van advertir de que eren unes 3 hores ben bones de camí, així que anàvem preparats, però el desnivell ens va sorprendre bastant. Primer havíem de pujar a un coll, el qual tènia unes vistes impressionants, i després baixar fins al nivell del mar, amb les fotos es pot admirar amb més facilitat la intensitat del recorregut.

La platja és impressionant, recomano a tothom que pugui que hi vagi, és de sorra fina negre i rodejada de penya-segats, i l’aigua és cristal·lina, a excepció d’algun punt amb una mica de corrent, el qual remou massa la sorra i perds molta visibilitat.

Així doncs un cop arribats a la platja vam fer una capbussada, per a refrescar-nos, i ens vam mobilitzar per a buscar una bona zona on plantar el “campament”, ho poso entre cometes ja que no era més que el lloc on vam deixar les bosses i on dormiríem durant la nit (al ras).  Després de sopar, un bon foc per a mantenir-nos calentons, però durava poc ja que la palma i les canyes seques es consumeixen molt ràpid...

Al matí per sort el sol no picava, ja que la platja quedava tapada pels penya-segats de l’est, i ja cap al migdia era el moment perfecte per anar a fer una mica d’snorkel i torrar-se sota el sol. Pel que fa a l’snorkel, no és dels millors llocs per anar-hi, quina pena, ja que tot és sorra i hi ha molt poca vida, i si vas a la zona de les roques és on hi ha més corrent i per tant tens poca visibilitat, tot i això un company va poder pescar una rajada, que per cert l’altre dia hem va dir que l’havia cuinat fent-ne un estofat amb tomàquet.

Finalment, un cop van començar a aparèixer vaixells amb grans multituds de turistes, amb la musica de berbena i impregnant la platja amb crits i olor a pollastre a l’ast, vam decidir marxar. Així doncs  vam menjar quelcom que ens quedava, ens vam equipar i vam començar a fer camí cap al cotxes, i d’allà cap a casa, però aquesta vegada pel nord, completant d’aquesta manera la volta a l’illa.