divendres, 12 d’octubre del 2012

L'aigua de mar ho cura tot


El cap de setmana passat, com sempre i que no canviï, vam anar d’immersió. No obstant aquesta vegada la vam fer per la tarda ja que el dia abans vam tenir el Asadero de Novatos de la facultat. Bàsicament durant el dia a la universitat els veterans (alumnes de 2n cap amunt) es dediquen a pintar, mullar, embrutar als nouvinguts de primer, també se’ls fa fer el ruc per el campus i cap al migdia pugem cap a una zona de la muntanya per a fer una mica de gresca i xerinola.

Com que la festa no la vam acabar fins les 5 de la matinada vam decidir fer la immersió a la tarda, per a poder reposar una mica. Aquest cop la immersió la vam fer a Sardina. Ara bé, fent al·lusió al nom de l’entrada d’avui, just abans d’entrar, a punt de posar-me ja l’equip a l’esquena algú li va donar un cop al meu tanc i aquest va caure just d’amunt del meu dit gros del peu, us ho dic de veritat, mai deixeu un tanc dret, sempre tombat. Al moment em vaig morir del mal, però res que una mica de gel i un descans pugui alleujar, així doncs cap a l’aigua! Al sortir de l’aigua estava com nou (bé, no del tot).


 
(Catalufa) 


 El peu durant la immersió feia una mica de mal, però va valer molt la pena, al entrar tard el sol s’estava ponent i la llum era realment bona per a fer fotos. Va ser una capbussada  a Sardina més curt del normal ja  que al entrar tard ens estàvem quedant sense llum i no dúiem llanternes. Però no per això va ser menys que les altres vegades.

(Llebre de mar)

(Lady escarlata)

(Salmonetes)

Durant la immersió va passar pel nostre costat el peix més gros que he vist fins a dia d’avui (a excepció de les rajades grosses que hem vist amb en Miquel). Creiem que era un medregal, el bitxo mesurava mínim un 1m o una mica més jo crec (els que éreu allà podeu corregir-me). Per mala sort meva, va aparèixer tant de sobte i va passar pel nostre costat tant ràpid que no vaig poder ni intentar fer-ne una foto.
Però tranquils que 5 minuts més tard la Paula va trobar una de les anemones més boniques que he vist mai. I al sortir de l’aigua, una de les millors postes de sol amb una molt bona companyia. Aquí en teniu quatre fotos.

(Anèmona)



Un altre cop fent referencia al nom de l’entrada, aquesta setmana he estat una mica refredat, així doncs dilluns i ahir a surfejar, jajajajaja, l’aigua de mar ho cura tot. I quines ganes que tenia d’agafar la taula. Encara estic aprenent, però estic molt content del meus avenços. Dilluns a la Cicer estava petit, però perfecte per agafar bon ritme. I ahir a Vagabundo estava més gros i realment vaig gaudir. Mai havia agafat unes onades com les d’ahir, he de reconèixer que anar amb l’Ander i el Mikel és perfecte ja que en saben molt i t’ajuden bastant.



Bé doncs com que avui es festa en aquest país i per tant no tinc classe, ens en anem a fer doble immersió, a la Catedral i a Roque Ceniciento (una de nova que no he fet mai). Ja us explicaré que tal.

---

El fin de semana pasado, como siempre y que no cambie, fuimos de inmersión. No obstante esta vez la hicimos por la tarde ya que el día antes tuvimos el asadera de novatos de la facultad. Básicamente durante el día en la universidad los veteranos (alumnos de 2 º hacia arriba) se dedican a pintar, mojar, ensuciar los recién llegados de primero, también se les hace hacer el burro por el campus y hacia el mediodía subimos hacia una zona de la montaña para hacer un poco de juerga y diversión.

Como la fiesta no la acabamos hasta las 5 de la mañana decidimos hacer la inmersión por la tarde, para poder descansar un poco. Esta vez la inmersión la hicimos en Sardina. Ahora bien, haciendo alusión al nombre de la entrada de hoy, justo antes de entrar, a punto de ponerme ya el equipo a la espalda alguien le dio un golpe a mi tanque y éste cayó justo encima de mi dedo gordo del pie, os lo digo de verdad, nunca deje un tanque derecho, siempre tumbado. Al momento me morí del dolor, pero nada que un poco de hielo y un descanso pueda aliviar, así pues hacia el agua! Al salir este estaba como nuevo (no del todo, jajajaj).

El pie durante la inmersión hacía un poco de daño, pero valió mucho la pena, al entrar tarde el sol se estaba poniendo y la luz era realmente buena para hacer fotos. Fue un chapuzón en Sardina más corto de lo normal ya que al entrar tarde nos estábamos quedando sin luz y no llevábamos linternas. Pero no por ello fue menos que las otras veces.

Durante la inmersión pasó por nuestro lado el pez más grande que he visto hasta el día de hoy (a excepción de las mantas grandes que hemos visto con Miquel). Creemos que era un medregal, la bicho medía casi  1m o algo más yo creo (los que erais allí podéis corregirme). Por mala suerte mía, apareció tan de repente y pasó por nuestro lado tan rápido que no pude ni intentar hacer una foto.
Pero tranquilos que 5 minutos más tarde Paula encontró una de las anémonas más bonitas que he visto nunca. Y al salir del agua, una de las mejores puestas de sol con una muy buena compañía. Aquí tenéis cuatro fotos.

Otra vez haciendo referencia al nombre de la entrada, esta semana he estado un poco resfriado, así pues lunes y ayer a surfear, jajajajaja, el agua de mar lo cura todo. Y qué ganas que tenía de coger la tabla. Todavía estoy aprendiendo, pero estoy muy contento de mis avances. Lunes en la Cicer estaba pequeño, pero perfecto para coger buen ritmo. Y ayer Vagabundo estaba más gordo y realmente disfruté. Nunca había cogido unas olas como las de ayer, he de reconocer que ir con  Ander y Mikel es perfecto ya que saben mucho y te ayudan bastante.

Bueno pues como que hoy es fiesta en este país y por lo tanto no tengo clase, nos vamos a hacer doble inmersión, en la Catedral y Roque ceniciento (una nueva que no he hecho nunca). Ya os contaré que tal.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada